Articles d'opinió

Canvis de la F1

La següent temporada de formula 1 vindrà bastant canviada. El passat mes d’abril d’aquest any la FIA i el Grup d’Estratègia varen tenir una reunió on van decidir els següents canvis a els monoplaces:   

- Degut a les innombrables queixes que la FIA ha rebut per part dels pilots, molt enfadats amb el rendiment dels cotxes, la pròxima temporada els monoplaces seran més amples, és a dir, s’ampliaran 20 cm per a tenir més càrrega aerodinàmica. Un fet que, personalment, els farà més atractius.                                               

- L’aleró posterior dels formula serà més baix i més ample, per abaixar el centre de gravetat.

- Els pneumàtics Pirelli de l’any vinent seran gairebé els doble d’amples que els d’aquesta temporada. Fent així, els avançaments més difícils i un major aprofitament del pneumàtic.  Tots aquets canvis modificaran molt la imatge dels monoplaces i el seu rendiment a la pista. En la meva opinió, l’any vinent gaudirem d’unes bones curses, d’uns dissenys diferents als anys anteriors i potser d’una possible igualtat d’escuderies.

Eric Sánchez

El preu de la cultura

Quin és el preu actual de la cultura? Quant es gasta anualmenten educació i oci cultural una família?Si comptem que aquesta hipotèticafamília es compra un llibre cada dos mesos. Al final de l’any s’hi haurà gastat 270€. Posem per cas que van 10 vegades al cinema i cada cop que hi van els hi costa 36 €. Si a més a més aquesta família té un fill o filla, un any de la seva educació en una institució pública els pot costar uns 500 euros. Si afegim una connexió a internet normal, al cap de l’any s’hauran gastat uns 360 €. Posem per cas que van un parell de vegades al teatre i un parell o tres de vegades a un museu. Si sumem totes les despeses en cultura i educació la nostra família s’haurà gastat aproximadament 1.800€ al cap de l’any, 150€ al mes. Els ingressos mensuals mitjans d’una família catalana, aquest any passat se situaven prop dels 2090 €. En una família de tres persones on els dos adults hi treballin més o menys de manera estable, aquesta unitat familiar es podrà permetre l’accés a la cultura. Però si anem a la part més baixa, les persones que ingressen sobre els 700€ mensuals, queden molt lluny de la possibilitat de tenir-hi accés. Com a conseqüència d’aquest fet cada vegada menys persones poden tenir accés a l’oci cultural. La baixada de demanda fa que pugin els preus i de la mateixa manera cada vegada menys persones s’ho poden permetre. El cercle viciós que s’ha creat farà que, com en èpoques anteriors, la cultura sigui un producte elitista. A aquest desastre li agreguem un partit polític que no creu en la cultura, sinó que al contrari, encara hi posa pals a les rodes, pujant l’IVA cultural al 21%, el més alt d’Europa. S’hauria d’evitar que la cultura passés a ser gestionada per grans corporacions privades que només busquen un rendiment econòmic i garantir des de l’àmbit públic l’accés subvencionat a l’oci cultural de manera que tothom i tingui accés siguin quins siguin els seus ingressos. Dit en poques paraules el govern actual no vol que la gent es doni conte d’aquest fet, ja que cada cop menys sentim o veiem notícies que en parlin. I si ens anem cap a la branca catastrofista, el dissimular o passar per alt aquest fet en els medis de comunicació farà que les generacions futures estiguin cada cop menys informades. Poc a poc la gent deixarà de tenir accés a la cultura sense donar-se’n compte. I la que ara és una petita part de gent ignorant, cada cop serà més i més gran fins a convertir-nos en un país de gent inculta.

Júlia Vilageliu

 

La intensitat dels estudis i els càstigs col·lectius

Sóc estudiant de tercer de secundària. Durant 9 mesos l’any, vaig a l'escola a estudiar i aprendre, la qual cosa m’agrada, per més que en ocasions representa un important esforç que queda compensat per la satisfacció del que aprenc. Ens llevem molt aviat per estar a les vuit del matí asseguts a la cadira, i d'allà estem 3 hores concentrats dins d’una aula. Crec que seria millor invertir 50 minuts i tenir 10 minuts entre classe i classe. Estar tantes hores seguides en una aula és una mica aclaparador i no es té la mateixa concentració ja passats els 45 minuts. Seguidament, el que crec que és molt injust, són els castics col·lectius. Els nens que l'únic que volen és fer la gràcia o perjudicar els altres, ho aconsegueixen. De veritat creuen els professors que els que han tingut una mala conducta a l'aula es mostraran per protegir els seus companys? No. I que passa després? Els càstigs col·lectius!. Hi ha nens i nenes que han estat prestant atenció a la classe i han estat en silenci durant l'hora. No es mereixen en absolut els càstigs d'algun graciós que no fa cap gràcia. Els professors no deuen sentir com ens sentim aquests alumnes que arriben a casa amb el doble de feina afegida i la frustració de no haver aprofitat el temps. Al nen/a què ha provocat això en ser tota l'aula que acaba malament, l'únic que fa és donar-li reconeixement perquè sap que hi faci el que faci tots acabaran pagant de la mateixa manera, siguin còpies, deures i exàmens afegits.

Deixo a la vostre consideració el meu sentiment personal, que segurament altres companys comparteixen.  

Alba Moreno

Salud o bellesa exterior?

L’anorèxia i la bulímia, son trastorns alimentaris que afecten milers de persones arreu del món. A Catalunya, el 6% de noies d'entre 15 i 29 anys tenen anorèxia o bulímia (aproximadament una de cada setze, o una en cada aula d’institut).També hi ha nois que en pateixen, però el percentatge és significativament inferior, el 10% de les persones afectades.

En la meva opinió , moltes d’aquestes persones no se senten bé amb el seu cos pels estereotips creats per la societats o marques de roba, que promouen un model de dona perfecta només quan exhibeix un cos extremament prim. Altres vegades, aquests trastorns alimentaris són ocasionats per critiques que reben del seu entorn que els afecta i els causa inseguretats. Però hi ha vegades que no es qüestió d’estètica, sinó de que es una manera de demanar ajuda o de cridar l’atenció, ja que no troben com fer-ho d’una altre manera.

Malauradament, quan ens adonem, en alguns casos ja es massa tard. Crec que s’hauria de fer veure a tota la societat que són  malalties mortals. I crec que des de petits s’hauria de educar a tothom fent veure que tots som iguals, que la bellesa esta sobretot a l’interior de les persones, i un s’ha d’estimar tal com és.

Clàudia Grau