Reportatge

Les revàlides queden en “standby”

Què són les revàlides?

Són unes proves dividides en tres parts: La primera d'elles inclourà un màxim de 200 preguntes de les quatre matèries generals, les assignatures troncals (anglès, matemàtiques, català i castellà). La segona, d'un màxim de 100 preguntes, les optatives. La tercera constarà d'un màxim de 50 preguntes sobre les específiques.

Batxillerat

Per obtenir el títol de Batxillerat es necessitarà superar l'avaluació final amb una nota superior o igual a 5 sobre 10. Tindrà un pes del 60%, la mitjana de les notes obtingudes en cadascuna de les matèries de Batxillerat i un 40% l'obtinguda en l'avaluació final d'aquesta etapa. Els alumnes que no superin aquesta avaluació la poden repetir.

ESO

Què cal per al títol d'ESO:                               
Per obtenir el títol d'ESO serà necessàri superar l'avaluació final amb una nota igual o superior a 5 punts sobre 10; valdrà 70%, la mitjana de les notes obtingudes en ESO i un 30% la de la prova final. Podran presentar-se a aquesta avaluació els alumnes que hagin superat totes les matèries de quart de l'ESO o tinguin una nota negativa d’un màxim de dues matèries sempre que no siguin truncals.

Sisè de primària

L'avaluació per a sisè de primària s'agruparà en tres àrees: competència lingüística, matemàtiques i bàsiques en ciència i tecnologia.

El resultat es donarà en un informe amb: insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent que se'ls hi donarà als pares (podran sol·licitar una revisió de les proves).

Aquestes “revàlides”, aprovades des del 31 de juliol, han estat molt criticades per partits polítics i per la comunitat educativa, són les úniques mesures de la LOMCE que encara tardaran uns mesos a posar-se en marxa. Cap de les dos revàlides que encara no s’apliquen (ESO i batxillerat), impediran l'obtenció del títol, tal i com diu aquesta llei, però la de Batxillerat, si que substituirà la selectivitat.

Després de la fracassada investidura del president en funcions, Mariano Rajoy, el passat 2 de setembre, l’acord entre PP i Ciutadans de congelar de “Llei Wert” quedaria en “standbye”, de manera que alumnes i professors no saben si es manté o no el calendari de la LOMCE.

Sobren diferents escenaris en el cas que:  el líder del PP aconsegueix els escons necessaris en una possible segona investidura, si es forma un govern alternatiu d’esquerres o es celebren unes terceres eleccions.

A aquesta incertesa política se li afegeix que la majoria de comunitats autònomes s’han oposat a la llei Wert, i han "reclamat al ministre d’Educació, Iñigo Mendez de Vigo, una Conferència Sectorial d’Educació per tractar aquest tema", tal i com informa el periodico.

Fins ara, els governs d’Aragó, Castilla la Mancha, Catalunya, Andalusia, Canàries,  i Extremadura han anunciat que faran un recurs en contra cap al Tribunal Suprem per demanar la suspensió de les proves.

Aquest curs passat, la posada en marxa de les proves finals de 6è de primària va protagonitzar un enfrontament entre la comunitat educativa  i el ministeri.